Sant Andreu, Tibidabo, La Barceloneta, Sant Andreu.

Avui després de bastants dies sense entrenar gaire m'he pujat a la bici per sortit de casa i pujar al Tibidabo, alguna pujadeta forteta i cansat però amb l'objectiu assolit he fet via cap a la Barceloneta, 4 km de baixada i després camí pla fins al Club Natació Barcelona vorejant el passeig marítim.Sense temps de descansar, lo just per deixar la bici i canviar-me un parell de peces de roba, m'he calçat les sabatilles de córrer i per el passeig marítim d'anar i tornar fent 10 km a bon ritme. Per sort torno a ser-hi i amb moltes ganes! Un cop acabat l'entreno una bona sauna i cap a casa amb la bici de nou però tranquilet. Bon dia d'entrenament, i content!

Poc a poc i bona lletra

Després de la lesió de genoll poc a poc vaig trobant sensacions, ahir amb un partidet de futbol 7 suau i avui fent 5 km sota la pluja. Demà intentaré fer-ne 10 i nedar una estoneta. Som-hi que ja hi tornem a ser!

Amb més ganes que mai

Demà farà dues setmanes des de la lesió al genoll en un partit de futbol, i en tot aquest temps només he pogut anar a córrer 6 km i amb força dolor al genoll...
Tot i aquest contra temps segueixo amb més ganes que mai, i demà si no fos per feina, aniria a veure la Garmin Barcelona, la triatló que espero i desitjo que l'any que ve sigui un dels participants.

El perquè de tot plegat...

El meu nom és David Bach i sóc de Barcelona, des de ben petitet sempre he practicat algun esport, vaig començar per la natació seguint la tradició familiar, les meves dues germanes grans havien estat nedadores, però a mi això de passar tantes hores a l'aigua no m'agradava, després de parlar-ho amb els meus pares, als 4 anys em van apuntar a una escola de futbol i des de llavors sempre he estat jugant a futbol, ja sigui futbol sala, futbol 7 o futbol 11, arribant a jugar al Club Esportiu Europa aconseguint l'ascens a Divisió d'Honor però sempre combinat amb altres esports com el tennis, l'atletisme o el ciclisme.

També des de petitet m'ha agradat molt menjar, a vegades massa, i una manera que tenien els meus pares per controlar l'excés de pes era fent esport, tot i que a vegades no s'aconseguia i és quan vàrem acabar visitant un endocrí, per acabar tenint una dieta on tot el menjar estava pesat.

Ha estat una lluita molt dura contra el meu propi pes i contra la meva ment durant molt de temps, minvada molts cops per els retrets de diferents entrenadors degut al meu pes tot i donar la talla físicament parlant, moltes vegades era més una retret estètic que purament físic.

El meu punt més alt, en quan a pes, va esser just abans de marxar a Manchester (Anglaterra), amb uns 90 kg, tenint una alçada de 1,76 metres, després del meu pas per Manchester vaig perdre uns 18 kg per quedar-me en els 72 i actualment en un marge de 71 - 74 kg.

I tot això a què ve? Doncs a explicar el perquè vull fer triatlons, primer de tot perquè m'agrada l'esport, no hi ha millor sensació que arribar a la meta, que finalitza el que t'havies proposat, i com que sempre he practicat l'esport d'alguna manera o altre, ara jugo a futbol 2 cops per setmana amb uns amics de manera Amateur, doncs vull fer un pas i demostrar-me a mi mateix i també a molta gent que no ha cregut mai en mi que sóc capaç d'això i més.

Ara farà uns 2 mesos vaig acabar el Camino de Santiago amb bici, i aprofitant l'embranzida del Camí, doncs he seguit entrenant per fer triatlons, de moment de manera suau, però vull apretar una mica i començar a posar-me en serio, el material que tinc és bàsic, bicicleta de muntanya ( canviaré els pneumàtics i farà de bici de carretera de moment), no tinc neoprè per nadar, me'l he de comprar i en tinc un vist al Decathlon on treballo, però és el més bàsic que hi ha, i per córrer tinc unes bambes Kalenji molt senzilles... Amb el temps si em va bé i m'engresco aniré millorant el material i espero que també els meus temps.
Una de les coses que més m'agrada és poder anar veient l'evolució física, de temps i de superació, per això també el blogg per poder plasmar tot el que vaig fent poc a poc.